Amb Casa Vicens, el primer encàrrec rellevant de Gaudí, s’estableixen les bases del seu llenguatge arquitectònic.
Aquest llenguatge es consolida al Palau Güell, on arquitectura, artesania i vida cultural convergeixen en una residència urbana unitària.
Pensat inicialment com a projecte urbà, el Park Güell amplia aquesta visió i acaba esdevenint espai públic i patrimoni compartit.
A Casa Batlló, Gaudí aplica aquesta maduresa transformant completament un edifici existent mitjançant una nova concepció arquitectònica.
L’experimentació estructural i formal arriba a un punt clau a la Casa Milà (La Pedrera), redefinint l’arquitectura residencial.
Paral·lelament, a la Cripta de la Colònia Güell, Gaudí assaja solucions estructurals innovadores en estreta col·laboració amb artesans.
Totes aquestes recerques conflueixen a la Sagrada Família, concebuda com un projecte arquitectònic col·lectiu, evolutiu i compartit al llarg del temps.